EXHUMACIÓ
EXHUMACIÓ- Exumación – es un proyecto de investigación y creación entorno a las imágenes de archivo y las que pueden producir las Inteligencias Artificiales Generativas entorno a las Dictaduras Militares en España (1936-1975) y Chile (1973-1990), centrada en imágenes de mujeres y auto-biograficas.
Exhumación da continuidad a la investigación entorno a las IAs emprendida en 2020 con el proyecto LUCHA, entendiendo a estos sistemas datificados y máquinas como posibles colaboradoras en las creación artística.
El proyecto supone el estudio y creación a través de plataformas IAs , la revisión de archivo y documentos visuales, y su apropiación, revisión de archivo de imágenes personales
Estas capas de información, especialmente visuales y generadas a partir de algoritmos, podrían convivir e hibridarse con los relatos que proporcionan las imágenes ya existentes y proporcionar nuevas lecturas de las identidades y cuestionar las imágenes como documentos reales o ficticios.
Las Imágenes se se dividen de la siguiente forma :
- IMÁGENES DE ARCHIVO Y ESCANER: imágenes de archivos digitales de la centrada en las mujeres en la Guerra Civil Española (1936-1939), imágenes que ponen en valor la actividad de las mujeres en la resistencia en la dictadura de Franquista, tomando como figura central a las mujeres milicianas.
- IMÁGENES PROPIAS: imágenes autobiográficas, especialmente de la época de Dictadura en Chile en la década de los 80´s. Foto-performance Miliciana Española, Argentina, 2011, en colaboración con José Miguel Carrasco.
- IMÁGENES GENERADAS CON IAs: imágenes generadas con IA a partir de texto escrito. A] Interpretación de imagen a partir de la descripción escrita de otra Imagen documental. B] Creación libre de «escena» partir de texto escrito bajo el contexto del proyecto. C] Errores, sesgos y discusión ética con la IA en la cesura sobre cierta auto-producción de imágenes.
Reconocer que la imagen de archivo supone una pregunta sobre el respeto a la imagen o su alteración. Una revitalización de la imagen de archivo, podría ser a través de la interpretación que hacemos máquinas y artistas de ellas. La imagen de archivo ligada a la historia política, no tiene por qué ser una imagen muerta, su lectura es tiende a estar en un limbo entre la ciencia y la subjetividad política o ética de quién la lee. La revitalización de una imagen documental, tendría que ir más allá de su mera capacidad documental. La apropiación de esta imagen, como práctica artística, no podría ser entonces el mero desplazamiento espacial, dese el archivo a una sala de museo por ejemplo, el acto de información corresponde a la comunicación, pero no al arte.
La distancia de la evidencia, recuerda que la creación artística no es la práctica de acumular materiales, en este caso imágenes, su posterior organización y exposición bien distribuida, sino que, la apropiación de imágenes de archivo podría dar la posibilidad de abrir puertas hacia otros posibles universos, que sugieran, siempre sugieran, nuevos caminos posibles y preguntas establecidas en la comunicación con el /la espectadora, de las cuales los artistas ya no tendremos control.
VERSIÓ CAT
Exumació és un projecte de recerca i creació entorn de les imatges d’arxiu i les que poden produir les Intel·ligències Artificials Generatives entorn de les Dictadures Militars a Espanya (1936-1975) i Xile (1973-1990), centrada en imatges de dones i autobiogràfiques.
Exhumació dóna continuïtat a la recerca entorn de les IAs empresa el 2020 amb el projecte LUCHA, entenent aquests sistemes datificats i màquines com a possibles col·laboradores en la creació artística y les tecnologias amb usos crítics i polítics.
El projecte suposa l’estudi i la creació a través de plataformes IAs, la revisió d’arxiu i documents visuals, i la seva apropiació, revisió d’arxiu d’imatges personals.
Aquestes capes d’informació, especialment visuals i generades a partir d’algorismes, podrien conviure i hibridar-se amb els relats que proporcionen les imatges ja existents i proporcionar noves lectures de les identitats i qüestionar les imatges com a documents reals o ficticis.
Les imatges es divideixen de la manera següent :
- IMATGES D’ARXIU I ESCANER: imatges d’arxius digitals centrada en les dones a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939): imatges que posen en valor l’activitat de les dones en la resistència a la dictadura de Franquista, prenent com a figura central les dones milicianes.
2. IMATGES PRÒPIES: imatges autobiogràfiques, especialment de l’època de Dictadura a Xile a la dècada dels 80´s. Foto-performance Miliciana Espanyola, Argentina, 2011, en col·laboració amb José Miguel Carrasco.
3. IMATGES GENERADES AMB IAs: imatges generades amb IA a partir de text escrit. A] Interpretació d’imatge a partir de la descripció escrita d’una altra imatge documental. B] Creació lliure d’escena partir de text escrit sota el context del projecte. C] Errors, biaixos i discussió ètica amb la IA en la cesura sobre certa autoproducció d’imatges.
Reconèixer que la imatge del fitxer suposa una pregunta sobre el respecte o la imatge i la seva alteració. Una revitalització de la imatge d’arxiu podria ser a través de la interpretació que fem màquines i artistes. La imatge d’arxiu lligada a la història política, no ha de ser una imatge morta, la seva lectura és tendeix a estar en uns llimbs entre la ciència i la subjectivitat política o ètica de qui la llegeix. La revitalització d’una imatge documental hauria d’anar més enllà de la mera capacitat documental. L’apropiació d’aquesta imatge, com a pràctica artística, no podria ser aleshores el simple desplaçament espacial, doneu l’arxiu a una sala de museu, per exemple, l’acte d’informació correspon a la comunicació, però no a l’art.
La distància de l’evidència, recorda que la creació artística no és la pràctica d’acumular materials, en aquest cas imatges, la seva posterior organització i exposició ben distribuïda, sinó que, l’apropiació d’imatges d’arxiu podria donar la possibilitat d’obrir portes cap a altres possibles universos, que suggereixin, sempre suggereixin, nous camins possibles i preguntes establertes en la comunicació amb els/les espectadores.
SOPORTES Y MEDIOS
Els processos de creació amb tecnologies digitals i especialment l’elaboració i les imatges realitzades per les IAs, ens aproximen a una reflexió entorn de la superació dels algorismes, les màquines, per sobre l’humà. En pocs minuts aconseguim tenir una imatge perfecta. L´’error es converteix en estètica, quan aquests sistemes digitals i datificats hi incorren, però alhora ens suggereixen allò «humà».
Exhumació és un retorn cap a processos rudimentaris, manuals i artesanals, per contraposar els processos digitals, com una mena de metàfora que s’expressa entre màquina-persona, algoritme (programari) i mecànica (premsa o tòrcul de gravat) i altres. Encara que la immediatesa i l’eficiència dels processos de generació d’imatge amb IAs canviarà depenent de la plataforma i com és obvi, si l’accés a aquesta tecnologia és gratuït o de pagament, els processos analògics de transferència d’informació visual, que operen ajudats d’una màquina anàloga derivaran alhora a l’acció física del cos en la seva relació. Alhora els processos materials es combinen, la matèria digital del codi i el píxel, amb l’emulsió sobre la còpia, aquesta sobre altres materials.
Alhora, crear contrapunts entre l’error i la «brutícia» d’aquests processos analògics, en suports materials industrials i contemporanis, que no existien en els temps als quals responen les imatges.
Les baixes tecnologies, motors, llums, microcontroladors i l’ús d’electrònica, programari i maquinari lliure possibiliten generar acció de moviment i interacció l’altre, aquell o aquella que finalment és part d’aquesta història d’exhumació, per consciència, acció o omissió.
Los procesos de creación con tecnologías digitales y especialmente la elaboración e imágenes realizadas por las IAs , nos aproximan a una reflexión entorno a la superación de los algoritmos, las máquinas, por sobre lo humano. En pocos minutos logramos tener una imágenes perfecta. El «error» se convierte en estética, cuando estos sistemas digitales y datificados incurren en ellos, pero a la vez nos sugieren lo «humano».
Exhumación es un retorno hacia procesos rudimentarios, manuales y artesanales, para contraponer los procesos digitales, como una suerte de metáfora que se expresa entre máquina-persona, algoritmo (software) y mecánica (prensa o tórculo de grabado) y otros . Aunque la inmediatez y eficiencia de los procesos de generación de imagen con IAs cambiará dependiendo la plataforma y como es obvio, si el acceso a esta tecnología es gratuito o de pago, los procesos analógicos de transferencia de información visual, que operan ayudados de una máquina análoga derivarán a su vez en la acción física del cuerpo en su relación. A su vez los procesos materiales se combinan, la materia digital del código y el píxel, con la emulsión sobre la copia , esta sobre otros materiales.
A su vez crear contrapuntos entre el error y la «suciedad» de estos procesos analógicos, en soportes materiales industriales y contemporáneos, que no existían en los tiempos a los cuales responden las imágenes.
Las bajas tecnologías, motores, luces, microntroladores y el uso de electrónica, software y hardware libre, posibilitan generar acción de movimiento e interacción el otro, aquel o aquella que finalmente es parte de esta historia de exhumación, por conciencia, acción u omisión.
PROYECTO REALIZADO EN RESIDENCIA EN FÁBRICA DE CREACIÓN ROCA UMBERT, Granollers, Barcelona, 2025.
Visitas y asesorías
Biblioteca Roca Umbert. Aroa García.
Archivo Municial de Granollers. Asesoría. Laura Casanovas Palou
Archivo Municipal de Donosti
Biblioteca Municipal de Donosti.
Listado de Referencias (en Construcción)