OBSOLETAS, entorn de la indústria tèxtil catalana
OBSOLETES són les màquines
els cossos
totes aquelles històries oblidades
tots aquests sistemes i engranatges
que produeixen diàlegs
entre màquines i cossos.
La noció d’artesania
com mecàniques de la gestualitat productiva
tecnologies analògiques i mecàniques dècades enrere
avui dominades per l’automatització i la robòtica
Abans i avui la relació humà-màquinas
ha creat micromoviments, accions i
gestualitats específiques
com a posada en diàleg de la seva interacció.
Cossos i gestualitats
codis perduts
fils
trossos de metall
muralla destrossada
restes de memòria
ruïnes d’històries
de cossos, dones, màquines
trossos d’imatges
històries de la que avui
només queden restes.
OBSOLETAS son las máquinas
los cuerpos
todas aquellas historias olvidadas
todos esos sistemas y engranajes
que producen diálogos
entre máquinas y cuerpos.
La noción de artesanía
como mecánicas de la gestualidad productiva
tecnologías analógicas y mecánicas décadas atrás
hoy dominadas por la automatización y la robótica
Antes y hoy la relación humano-máquina
ha creado micromovimientos , acciones y gestualidades específicas
como puesta en diálogo de su interacción.
Cuerpos y gestualidades
códigos perdidos
hilos
trozos de metal
muralla destrozada
restos de memoria
ruinas de historias
de cuerpos , mujeres , máquinas
trozos de imágenes
historias de la que hoy
sólo quedan restos
OBSOLETAS és una proposta d’instal·lació automatitzada de lloc específic que vol anar re-adaptant-se a el lloc que ocupa.
Obsoleta és un desplaçament de la noció de cos a les màquines, i una aproximació relacional entre aquestes i l’automatització i intel·ligència de les mateixes en l’actualitat.
Aquesta instal·lació va néixer en el context de la Residència Artística al MediaEstruch Fàbrica de Creació de L’Etruch de Sabadell en 2020. Obsoletes Sabadell va proposar donar continuïtat a una investigació tècnica iniciada el HANGAR amb la IV Beca d’Investigació i desenvolupament de l’Laboratori Interactius que vaig titular “Una Danza casi imposible» on intentava redefinir el concepte de “Dansa” com categoria artistica de el cos humà a partir de l’observació d’altres matèries artificials.
Obsoletes està inspirada en les màquines que es van usar en la indústria tèxtil a Catalunya al segle XIX i XX. Màquines que en el cas de Sabadell van ser venudes com a ferralla o «deshuase», indústries que en alguns casos van ser re-convertides i altres que van quedar en total abandó, de la mateixa manera les històries i els cossos que van donar vida a la ciutat que es va anar transformant per la immigració obrera vinguda de tot el territori espanyol.
OBSOLETES que vol ser un gest de memòria d’aquells cossos i màquines – en moviment- principalment de dones, que van ser essencials en el desenvolupament de la indústria tèxtil a Catalunya.
OBSOLETAS es una propuesta de instalación automatizada de sitio específico que quiere ir re-adaptándose al lugar que ocupa.
Obsoleta es un desplazamiento de la noción de cuerpo a las máquinas, y una aproximación relacional entre éstas y la automatización e inteligencia de las mismas en la actualidad.
Esta instalación nació en el contexto de la Residencia Artística en el MediaEstruch Fábrica de Creación de L´Etruch de Sabadell en 2020. Obsoletas Sabadell propuso dar continuidad a una investigación técnica iniciada en HANGAR con la IV Beca de Investigación y desarrollo del Laboratorio Interactivos que titulé “Una Danza casi imposible” y que intentaba re-definir el concepto de “Danza” como categoría artística y de cuerpo humano. a partir de la observación de otros materiales.
Obsoletas está inspirada en las máquinas que se usaron en la industria textil en Cataluña en el siglo XiX y XX. Máquinas que en el caso de Sabadell fueron vendidas como chatarra o “deshuase”, industrias que en algunos casos fueron re-convertidas y otras que quedaron en total abandono, del mismo modo las historias y los cuerpos que dieron vida a la ciudad que se fue transformando por la inmigración obrera venida de todo el territorio español.
OBSOLETAS que quiere ser un gesto de memoria de aquellos cuerpos y máquinas – en movimiento- principalmente de mujeres, que fueron esenciales en el desarrollo de la industria textil en Catalunya.